Què són els REO? Com podem utilitzar-los? On els podem trobar?

 Recursos Educatius Oberts (REO)

Els recursos educatius oberts (REO) o “recursos educativos en abierto” (REA) en castellà, és un concepte del qual podem trobar diverses definicions, tot i això, entenem aquest concepte com a recursos digitals destinats a l'ensenyament i l'aprenentatge o la recerca per a la investigació (eines, materials o tècniques que faciliten l’accés al coneixement, com per exemple, xarxes d’aprenentatge, cursos formatius, objectes o mòduls d'aprenentatge, vídeos, tests, programari, llibres de text, exàmens, apunts de classe, etc.), que permeten utilitzar-los lliurement i de manera gratuïta a totes les persones.

       Cuántika Studio (2014) Recursos educatius oberts. Il·lustració. Recuperat de Flickr:            https://www.flickr.com/photos/fundacionkarisma/12977069255

En definitiva, amb els REO demostra una vegada més la generositat humana, que tracta de generar coneixement compartit de manera lliure i en col·laboració entre iguals.

Propietat Intel·lectual i Llicències

L’usuari ha d’anar amb compte perquè existeixen diferents tipus de llicències que defenen la propietat intel·lectual de les obres i són necessàries per poder emprar alguns recursos (REO). Per una banda, tenim les llicències de domini públic (Copyleft) que dona total llibertat d’ús i distribució. Per altra banda, gran part dels recursos educatius en obert estan protegits per drets d'autoria o Copyright que s'han de respectar, com per exemple, les llicències Creative Commons, que resulten essencials per poder protegir la propietat intel·lectual i compartir a la xarxa aquests tipus de recursos, sense tenir tots els drets reservats. Podem trobar més informació dels diferents tipus llicències Creative Commons al següent enllaç: https://creativecommons.org/choose/?l

Al mateix temps, aquests tipus de llicències autoritza a l'usuari a participar en les activitats anomenades les quatre erres (4 R):

  - Reutilitzar: el dret a reutilitzar el contingut en forma inalterada/literal (per exemple, fent una còpia de seguretat).

        - Revisar: el dret a adaptar, ajustar, modificar o alterar el contingut (per exemple, traduint-lo a un altre idioma).

        - Remesclar: el dret a combinar el contingut original o revisat amb un altre contingut per a crear un producte nou (per exemple, integrar el contingut en una remescla).

        - Redistribuir: el dret a compartir còpies del contingut original, de les revisions o de les remescles amb altres persones (per exemple, donar una còpia del contingut a un conegut).

Els orígens i evolució dels Recursos Educatius Oberts (REO)

Els orígens dels recursos educatius oberts (REO), segons la font de la Viquipèdia, es creuen en dos àmbits: d’una banda, en els objectes d’aprenentatge (OA) terme introduït a 1984 per Wayne Hodgins, que va estendre’s a l’àmbit del disseny instruccional per referir-se a materials digitals facilitats per a la seua reutilització. D’altra banda, es va iniciar el moviment (OER) en un context emergent del segle XX, que inclou conceptes de Contingut Obert i per analogia Codi Obert i que va introduir de manifest David Wiley en 1998. Ja en 2002, el terme REO va ser adoptat per primera vegada com OER en un Fòrum organitzat per la UNESCO, que  anava unit a la "consulta, ús i adaptació per la comunitat sense finalitats comercials". El mateix any, també va rebre un impuls important amb el projecte MIT OpenCourseWare, el qual, va publicar un catàleg de cursos en línia. En 2005 el Centre de Recerca i Innovació Educativa (CERI) va iniciar un estudi d’anàlisi i valoració d’aquests tipus de recursos educatius en obert, l’informe del qual va ser publicat en 2007.

Els informes del projecte OER Research Hub de l'Open University Uk, sobre l'impacte dels OERs en educadors i estudiants, com per exemple, els dels estudis Data Report 2013-2015: Educators i Learners, ha posat de manifest la importància d’aquests recursos en l’àmbit educatiu. Gracies també a les nombroses iniciatives realitzades per la UNESCO i entitats internacionals no governamentals, com: l'Open Educational Quality Initiative (OPAL), l'Institute for Information Technologies in Education (IITE) de la Unesco, l'Open Education Resources Foundation (OERF), etc.

Hui en dia, aquests recursos educatius en obert s’emmagatzemen en repositoris. Ací a Espanya podem nomenar els repositoris de materials i recursos d’accés lliure per a docents i estudiants a Wikididàctica, Biblioteca escolar digital, Wikimedia Commons, TEMOA, INTEF, CEDEC, etc. En el segënt enllaç podem trobar 22 repositoris de recursos educatius digitals que convenen tenir a mà:

https://emtic.educarex.es/229-nuevo-emt/recursos-para-el-aula/2422-22-bancos-de-recursos-educativos-digitales-que-conviene-tener-a-mano

I els més importants internacionalment tenim Merlot, el qual compta amb més de 80.000 recursos, entre altres, també estan OER Commons, Open Stax CNX i Learning Resource Exchange, de qual anem a fer un breu anàlisi i descripció:

Learning Resource Exchange (LRE)

Learning Resource Exchange for schools (LRE) de European Schoolnet (EUN) és un servei que permet a les escoles de diferents països fer recerca de contingut educatiu de diversos proveïdors i llengües. Aquest, té el suport dels Ministeris d’Educació d’Europa i una sèrie de projectes finançats per la Comissió Europea com ASPECTM CALIBRATE, CELEBRATE I MELT, i ara projectes com eQNet i el suport d’altres socis i proveïdors de contingut de LRE.

La quantitat de contingut continua augmentant ràpidament al mateix temps que els nous socis. Qualsevol persona pot fer recerca de contingut als repositoris de LRE i els mestres que es registren també poden fer ús de les eines d’etiquetatge social, calcificar el contingut, guardar els seus recursos favorits i compartir enllaços a aquests recursos amb els seus companys i amics.  Amb el següent enllaç podem entrar a la web de Learning Resource Exchange: http://lreforschools.eun.org/ 

Dins de la plataforma podem fer una recerca avançada indicant el nom, idiomes, matèries o proveïdors i, també, per etiquetes. Tenim unes pestanyes d’informació i descripció, altra per veure notícies i esdeveniments relacionades amb les REO i LRE, altra pestanya perquè els usuaris formen part al fòrum moderat per la seua comunitat i debatin temes relacionats amb la qualitat i la reutilització de tots els components i, una altra per a proveïdors de contingut. En la web també ens mostren diferents llistes de recursos on podem descobrir alguns molt útils, llista de recursos destacats, els recursos que “viatgen bé” i els més populars. En formar part de la comunitat pots crear i administrar el teu perfil com a usuari registrat, així mateix, podràs calcificar, fer comentaris, tenir una llista de favorits i visitar altres perfils públics.

En definitiva, l’objectiu d’aquests REO i LRE és compartir i fer un bon treball entre tots, allà on estem.

La realitat virtual pot revolucionar la forma de fer classes?

Plans innovadors d’Alfabetització i Competencia digital i consells Construccionistes

 Davant d’aquests canvis tan ràpids i la quantitat d’informació que tenim al nostre abast, i com ja hem argumentat en anteriors entrades, els educadors deguem adquirir una bona competència digital. Per això, van posar en marxa a l’any 2017 un marc per a la competència dels educadors promogut per diversos països, en el nostre cas per la Unió Europea i el Ministeri d’Educació i Formació Professional del govern espanyol i l’autora d’aquest marc és Christine Redecker.  Podem fer clic al següent enllaç: https://sede.educacion.gob.es/publiventa/marco-europeo-para-la-competencia-digital-de-los-educadores-digcompedu/competencia-digital/24685

 Al mateix temps, tenim eines gratuïtes d’autoavaluació sobre la competència digital, com (TET-SAT) projecte d'experimentació de polítiques educatives desenvolupat per MENTEP. Mitjançant un qüestionari podem fer un salt qualitatiu en el nostre procés interactiu i formatiu del professorat, a fi de cobrir les nostres necessitats d’evolució i desenvolupament al llarg de tota la vida en l’àmbit professional i personal. Podem fer clic al següent enllaç: http://mentep.eun.org/es/tet-sat 

    També volem quedar-se amb les vuit gran idees de Seymour Papert (1999) del Laboratori d’Aprenentatge Construccionista, que ens deixa el nostre professor de l’assignatura de Programari i Maquinari en Contextos Educatius del curs 2021-2022, Ricardo Domínguez a les seues diapositives del tema 1. Aquestes idees són: 1. Aprendre coses que anem a utilitzar en realitat. 2.Utilitzar la tecnologia per a crear coses. 3. Superar les situacions difícils per diversió (diversió difícil). 4. Aprendre a aprendre, ensenyar a que l'alumnat s’encarregue del seu propi aprenentatge. 5. Prendre el temps adequat per al treball i aprendre a organitzar el nostre temps. 6. Llibertat per a equivocar-se, és a dir, tenir en compte que no es pot fer les coses bé sense abans haver-les fet mal. 7. Fes el mateix que promous als teus estudiants, deguem ser el millor exemple. 8. Tenir clar que, saber sobre tecnologia digital és tan important com saber llegir i escriure. El propòsit més important que assenyala és utilitzar-los ara.

Aquesta teoria contemporània "el Construccionisme” de Seymour Paper, ha sigut contemplada per grans pensadors al llarg del temps. Segons Vicario (2009 p.46), el construccionisme és una filosofia que requereix als educadors ser actius i reinventar-se per donar millor resposta als desafius que té davant l’educació al present segle del coneixement i la informació. També, ens quedem amb la cita de Maquiavelo de fa uns 500 anys, que ens deixa Domínguez:

“la innovación tiene como enemigos a todos aquellos que se beneficiaron de las condiciones antiguas...”

Metodologies del segle XXI que començaren a integrar la tecnologia a l’escola

Davant les noves oportunitats i necessitats que plantegen les tecnologies a les aules hem d’innovar noves metodologies que integren les tecnologies en un context pedagògic. 

    En 2006, començà a desenvolupar-se el concepte Technological Pedagogical Content Knowledge (TPACK), traduït seria Coneixement Tècnic Pedagògic del Contingut, dissenyat per Mishar i Koehler. És un model que estudia la integració de la tecnologia en l’educació. Segons hi ha escrit escrit a la web de la Universidad en Internet  (UNIR), el procés que requereix aquest model és que els docents s’adapten al canvi tecnològic i treballen estes competències, en combinació amb els seus coneixements pedagògics, disciplinars i de continguts, per tal d’aconseguir un entorn educatiu que integre de manera efectiva les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC).

    Altre model en el que podem fixar-nos és el model SAMR de Rubén R. Puentedura. SAMR són les sigles en anglès del procés que es deuria seguir per millorar la integració de les TIC en el disseny d’activitats. Aquest model es basa en dues capes i quatre nivells: Una primera capa de “Millora”, per analitzar, comprendre i fer aplicacions: 1. Sustitució (La tecnologia no afegeix valor a la tasca, podria haver-se fet igual sense ella) 2. Augment (la tecnologia afegeix valor a la tasca, però no genera canvis metodològics) ; i una segona capa de “Transformació” per tornar analitzar, avaluar i crear: 3. Modificació (a tecnologia permet un redisseny significatiu de les activitats d'aprenentatge) 4. Redefinició. (la tecnologia permet crear noves activitats. Canvi metodològic). (Vallejo, 2013)

Endemés, tenim un altre model anomenat TIM va ser desenvolupat amb fons ARPA amb la finalitat de valorar com s'estaven integrant les tecnologies a les escoles (K-12). Per a aconseguir-ho, parteixen de la necessitat de formular un desenvolupament paral·lel entre: aprenentatge de les tecnologies, la seva inclusió en el currículum, desenvolupament professional docent i l'aprenentatge dels estudiants, tenint en compte, totes les característiques dels diferents entorns d’aprenentatge. (Vallejo, 2013)

Competencia - Alfabetització - Consciència Tecnològica

Amb aquests recursos tecnológics canvien la forma i els entorns de comunicació de la ensenyança i aprenentatge. Resulta més accessible el coneixement als usuaris i els connecta entre ells, entre altres moltes coses. Indubtablement, ens trobem en una situació en la que deguem reflexionar sobre com utilitzem aquests entorns i recursos TIC a les aules. Tant els joves com els adults, mestres i alumnat, requerim una bona alfabetització digital i una competència comunicativa.

Sobretot, considerar que les noves alfabetitzacions ens amplien les perspectives, així doncs, cal focalitzar en diferents dimensions: 

-Dimensió instrumental o tecnològica. 

-Dimensió crítica-reflexiva. 

-Dimensió creativa i participativa. 

I és així que, les noves competències i les noves eines requereixen un compromís professional, tenir en compte els continguts digitals,  els processos d’ensenyament i aprenentatge, el procès d’avaluació i retroalimentació, per tal d’apoderar a l’alumnat i  que, aquests obtinguen un bon desenvolupament de la competència digital. 

A més a més, deguem d’estar pendents d’algunes qüestions critiques com: 

1. Bretxa digital econòmica per culpa dels interessos econòmics, al final sempre acaben els diners en les grans empreses. 

2. Altra qüestió és la bretxa generacional, els alumnes “natius digitals” superen en competència als professors "immigrants digitals” (Prensky, 2001). 

3. També s’ha de conèixer els conceptes i les diferents llicencies de la propietat intel·lectual, termes com Copyright i Copyleft. El dret d’autor (Copyright) és un terme legal que s’utilitza para descriure els drets que tenen els les seues obres literàries i artístiques. El (copyleft) és una llicencia de creació que consisteix en lliurar un programa informàtic, una obra d’art o qualsevol altre tipus de document per a la seua copia, modificació i redistribució. 

4. I tenir en compte la privacitat, no donar dades que no corresponguen, tot el que es comparteix a la xarxa ja és públic per a tots i per a sempre.

Origen i evolució de les TIC i entorns personals d'aprenentatge

Les TIC tenen els seus orígens en 1984, quan va apareixer Apple Macintosh 128k, amb el qual, es va iniciar una línia de productes, que es mantenen avui en dia, orientada inicialment al mercat de consum massiu.Després de diversos estudis, en 1985 a España s’introdueix als espais educatius els projectes experimentals ATENEA i MERCURIO, culla finalitat era la introducció racional i gradual de l’ordinador i del vídeo en l’educació primària i secundaria. En 1988 es crea el Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (P.N.T.I.C) i en 1993 serà difós un informe del mateix, a la Comissió de Comunitats Europees. En l’any 2000 es crea el Centre Nacional d’Informació i Comunicació Educativa, en la que queden integrats el Programa de Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (PNTIC) i el Centre d’Innovació i Desenvolupament d’Educació a Distancia (CIDEAD). Amb el sorgiment de la banda ampla ADSL i els recursos educatius i formatius en Internet.

    Gràcies a INTERNET podem parlar de TIC, en aquest aspecte, cal destacar el paper important del naixement en 1990 de World Wide Web (WWW): Conjunts de documents d'hipertext i / o hipermitjans enllaçats I accessibles a través d'Internet. Per navegar amb facilitat clicant vincles. (Abuín i Vinader, 2011, p.5). En 1994 va néixer el primer cercador “WebCrawler” i quatre anys va aparèixer “Google” que utilitzava els vincles per a determinar la importància de les pàgines individuals en la World Wide Web. I avui en dia és una de les empreses més importants del món que focalitza en les tecnologies que interactuen amb internet. De la web 1.0  pasem a la web 2.0 en 2003. La diferencia radica en que la web 1.0 era una web de consulta mentre que la web 2.0, la web d’avui, és una web participativa, que canvia la manera en que la informació circula per la xarxa, permetent que els usuaris feren part d’aquesta. I crec que ja creant-se, sinó és que ja està, la web 3.0 i altres variants.

En la xarxa es comparteix informació, dades, noticies, recomanacions, hi ha programari lliure i una gran quantitat de recursos, que es poden carregar i descarregar. Pots fer públic el teu ingeni en espais de lectoescriptura o donar visibilitat a les teues fotografies o dibuixos o dissenyar eines,  conèixer altres persones, crear comunitat i col·laboració, promocionar o comunicar qualsevol cosa, entre altres moltes accions. Podem trobar eines com els blogs, pàgines web, marcadors socials, fores públics o privats, serveis en el núvol, xarxes socials, jocs, disseny, etc. Connexions en temps real a molts kilòmetres de distancia. Així mateix, podem dir que, a banda de les TIC, també apareixen nous entorns i noves Tècniques per a l’Aprenentatge Col.laboratiu (TAC).