Amb aquests recursos tecnológics canvien la forma i els entorns de comunicació de la ensenyança i aprenentatge. Resulta més accessible el coneixement als usuaris i els connecta entre ells, entre altres moltes coses. Indubtablement, ens trobem en una situació en la que deguem reflexionar sobre com utilitzem aquests entorns i recursos TIC a les aules. Tant els joves com els adults, mestres i alumnat, requerim una bona alfabetització digital i una competència comunicativa.
Sobretot, considerar que les noves alfabetitzacions ens amplien les perspectives, així doncs, cal focalitzar en diferents dimensions:
-Dimensió instrumental o tecnològica.
-Dimensió crítica-reflexiva.
-Dimensió creativa i participativa.
I és així que, les noves competències i les noves eines requereixen un compromís professional, tenir en compte els continguts digitals, els processos d’ensenyament i aprenentatge, el procès d’avaluació i retroalimentació, per tal d’apoderar a l’alumnat i que, aquests obtinguen un bon desenvolupament de la competència digital.
A més a més, deguem d’estar pendents d’algunes qüestions critiques com:
1. Bretxa digital econòmica per culpa dels interessos econòmics, al final sempre acaben els diners en les grans empreses.
2. Altra qüestió és la bretxa generacional, els alumnes “natius digitals” superen en competència als professors "immigrants digitals” (Prensky, 2001).
3. També s’ha de conèixer els conceptes i les diferents llicencies de la propietat intel·lectual, termes com Copyright i Copyleft. El dret d’autor (Copyright) és un terme legal que s’utilitza para descriure els drets que tenen els les seues obres literàries i artístiques. El (copyleft) és una llicencia de creació que consisteix en lliurar un programa informàtic, una obra d’art o qualsevol altre tipus de document per a la seua copia, modificació i redistribució.
4. I tenir en compte
la privacitat, no donar dades que no corresponguen, tot el que es comparteix a
la xarxa ja és públic per a tots i per a sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario